La meva història

A la vida, com a tot, s'han de prendre decisions. Unes potser t'agradin més i d'altres, el més segur és que no tant. Doncs bé, us explicaré una mica el punt de partida de la meva història ja que, us preguntareu què és el que esdevé que jo estigui aquí.

Des de ben petita m'ha agradat molt ajudar, bàsicament ajudar.
Tot començà farà uns tres anys, època de canvis i inquietuds, època d'escollir quina és la professió idònia per al meu futur. Tenia 18 anys, cursant un gran superior anomenat integració social, un estudi dedicat a ajudar a les persones, amb poques paraules. Fou aquell grau, el qual em va derivar a una escola d'educació especial, on havia d'exercir d'integradora social, similar a la funció d'una educadora social. Doncs bé, m'agradava... no us ho negaré, però em sentia incompleta...no sabia exactament què era el que passava, fins que ho vaig descobrir! no volia ser educadora, sinó que volia exercir la mateixa professió que la meva companya de pràctiques, volia fer de professora d'educació especIal. Només volia arribar allà... l' única cosa al món que volia era allò, ja que em sentia tan realitzada estimulant l'educació dels nens, confiant en les seves capacitats, que de veritat, allò era el que jo volia tocar, perquè just allà trobava la felicitat, aquella que tant buscava!

No va ser fàcil, vaig haver de travessar molt obstacles per arribar aquí, a la universitat. Vaig haver de fer la selectivitat, la vaig aprovar però no em va donar la nota. A causa d' això, em vaig passar tot l'estiu estudiant per tornar-la a fer... Finalment la vaig aprovar al setembre, però no hi havia places. No em vaig donar per vençuda perquè volia arribar allà, sabia bé que m'havia de passar un any sabàtic, i després de passar l'any podria entrar a la universitat. Així que, després d'un any treballant, aprofitant per aprendre idiomes i guanyar diners, estic aquí.
Aquesta és la meva història, dura sí, però val la pena si ara puc dir que estic estudiant la meva vocació.